un viatge

Aprofito una estona que tinc lliure per parlar una miqueteta del curt viatge a terres andaluces. Tot i que ha estat un "viatge" molt pesat (hores al tren, autobús...) només puc dir que com sempre, estar amb tots vosaltres i compartir rialles, passejades, menjades, confidencies, mirades, llàgrimes...és una gran sort! Com és costum: El millor: la festa del dissabte i el dinar de diumenge a sevilla. El pitjor: el tren de tornada i aquest dematí! Si aquest cap de setmana ha estat tan divertit...no us vull explicar com serà CUBA!!! -Natalicu-

Començant...

Sempre he pensat, des de ben petiteta que el fet d'escriure m'ajudava a canalitzar totes les meves pors, incerteses o angoixes. He cregut que les paraules m'ajudaven a coneixe'm una mica millor i a entendre millor tot el que sentia dins meu i que no podia explicar a ningú.
Ara ja feia massa temps que havia perdut aquest hàbit tan bo, possiblement perquè m'han passat coses que m'han impedit poder-ho fer.

Aquest cap de setmana ha estat especialment dificil per mi i ahir més concretament va ser un dia de canvis interiors molt importants. Tot i que no va passar res concret vaig notar que era un dia especial, perquè deixava enrere moltes coses i en començava d'altres. Per això l'aparició d'aquest blog, perquè començo a començar!