lunes, 4 de diciembre de 2006

Començant...

Sempre he pensat, des de ben petiteta que el fet d'escriure m'ajudava a canalitzar totes les meves pors, incerteses o angoixes. He cregut que les paraules m'ajudaven a coneixe'm una mica millor i a entendre millor tot el que sentia dins meu i que no podia explicar a ningú.
Ara ja feia massa temps que havia perdut aquest hàbit tan bo, possiblement perquè m'han passat coses que m'han impedit poder-ho fer.

Aquest cap de setmana ha estat especialment dificil per mi i ahir més concretament va ser un dia de canvis interiors molt importants. Tot i que no va passar res concret vaig notar que era un dia especial, perquè deixava enrere moltes coses i en començava d'altres. Per això l'aparició d'aquest blog, perquè començo a començar!

3 comentarios:

crispe dijo...

Seguiré les teves passes de ben a prop, per no perdre'm res... ni les teves rialles ni les teves llàgrimes. Però sobretot les teves abraçades.

NALYD dijo...

Avui trigaré a dormir... La son m' arrosega cap a l' incert futur però el present lluita per no ser passat. La lluïta ferotge i desigual només pren sentit quan el record del que s' ha viscut forma part imborrable de les nostres vides. Remembering you...

NALYD dijo...

17.2 17.3

Tarragona
Tant aprop i tan lluny
Universos diferents ...mons propers
L' atzar irònic posa al meu abast
la teva presència de manera inconscient.

Vinaròs
Et sento aprop,molt aprop
Imagino el teu cos adormit,
oloro el perfum del teu cos i
et sento respirar...

València
Em falta aire i
em costa dormir
ara noto que et gires...

Còrdoba
La memòria se'm desboca cercant moments compartits ja impossibles
i m' esforço per no tornar-me foll

Per fi, l' alba trenca la nit

El frec-frec dels llençols
m' avisa del teu despertar
obres els ulls
obro el ulls
Ja hem arribat

Sevilla